martes, 5 de noviembre de 2013

El programari lliure



Entre els anys 60 i 70 del segle XX, el programari no era considerat un producte sinó un afegit que els venedors dels grans ordinadors de l'època (les mainframes) aportaven als seus clients perquè aquests poguessin utilitzar-los.
Free Software en anglès, el Programari Lliure no és només un tipus de programari  amb un tipus de llicència diferent als programes anomenats “privatius”. Programari Lliure és una filosofia que a l’hora és més important que el programari en sí mateix, al igual que la idea de llibertat. Els principis d’aquesta filosofia es centren en com es poden distribuir, copiar i modificar els programes informàtics.

Els principis definits més formalment per tal de considerar que un programa sigui lliure són:
  • La llibertat d'executar el programa per qualsavol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
  • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
  • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
Inconvenients del programari privatiu dels quals no tenen el programari lliure:
 la reinvenció de la roda: Com el programari privatiu no podeu utilitzar components lliures de llicència GPL(La Llicència Pública General de GNU), l'empresa del programari privatiu sempre intentarà escriure aquests components des de zero, tret que tinguin sort de trobar el component sota llicències LGPL / BSD.
Ús d'eines externes de pagament. En cas de no trobar temps per escriure els components / llibreries programari des de zero o no trobar-los sota llicències més que lliures, una altra opció és desemborsar diners en comprar un component al seu torn privatiu o de llicència dual.

 CARACTERÍSTIQUES:
Hi ha diverses característiques tècniques, on està reconegut que el programari lliure és superior a moltes de les seves alternatives propietàries. Això suposa un avantatge, ja que pot evitar costos innecessaris. 
Estabilitat es refereix a que l'ordinador pugui respondre correctament a les ordres que se li donen, sense donar errors o haver-se de reiniciar, el que popularment es coneix com a quedar-se penjat.

Rendiment: es refereix amb la velocitat que tarda una màquina des de que se li introdueix una ordre, fins que dóna el resultat esperat.
En proves en xarxes d'alt rendiment, tant en les de PC Magazine com en les de Sys Admin, Linux era més ràpid que Windows 2000 i Solaris, en xarxes i maquinari de les mateixes característiques.  

Escalabilitat es refereix a que un sistema pugui ser utilitzat en diferents tipus d'ordinadors, des de PC fins a grans servidors. Això permet que en cas que es vulgui canviar o complementar el maquinari amb altres ordinadors més potents, pugui continuar utilitzant el mateix sistema operatiu. Els sistemes que amb més varietat de maquinari poden funcionar són Linux i NetBSD.

Seguretat
Aquesta característica fa referència a que un ordinador no pugui ser infectat per virus que li produeixin un mal funcionament, o que les dades que emmagatzema no pugui ser destruïdes o robades per tercers. En aquest camp, es consideren molt més segurs els sistemes operatius oberts que els tancats. Per algunes de les característiques del sistema, és més difícil que un altre usuari pugui introduir-se i controlar un altre ordinador, així com els virus per sistemes Linux són gairebé inexistents.

martes, 29 de octubre de 2013

Bon dia a tothom,sóc el Juan Jose Perez del curs 4t d'ESO de l'isntitut de Premià de Mar.
Aquets blog em servira per anar fent les feines.



Enseñanza en España

Desde mi punto de vista les daré algunos tips de la educación en España y Bolivia. Comencemos por la educación española, los pequeños en...